III Col.loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra»

Catalán, Lingüística

Narcís Iglésias: «El model de codificació del català contemporani. Una lectura des de la història de la llengua». Daniel Casals y Mila Segarra: «El model de la Junta Assessora per als Estudis de Català (JAEC) d'Òmnium Cultural». Daniel Casals y Neus Faura: «'Aclariments lingüístics', una secció de Tele/Estel (1966-1970) dedicada a la divulgació de la normativa fabriana». Lluís Marquet: «Pompeu Fabra i els descastellanitzants. Una contradicció aparent». Antoni Arnal: «El progrés de la llengua». Albert Rico: «Les obres didàctiques de Fabra a l'editorial Barcino». Josep-Àngel Mas: «IEC i AVL juntes i en contrast: propostes i orientacions per a l'estàndard oral valencià». Viernes, 19 de diciembre Sebastià Bonet (Universitat de Barcelona): «Fabra i els adverbis en -ment». Imma Creus: «L'ortoèpia fabriana a partir de les Converses filològiques». Josefina Carrera: «'L'a castillan est un a légèrement assourdi [...] Le catalan admet deux a' (Fabra 1987: 8). La vocal baixa del català central i de l'espanyol septentrional en entrevistes radiofòniques». Mònica Montserrat y David Paloma: «La e tònica del català davant ». Isabel Turull: «Carles Riba i Pompeu Fabra». Jordi Ginebra y M. Teresa Domingo: «El codi gramatical de Fabra i la praxi dels escriptors. A propòsit de Puig i Ferreter». Magí Sunyer: «Una reflexió sobre l'antinormisme». Kalman Faluba (Universidad ELTE de Budapest): «Normativa i geosinònims». Joaquim Rafel (Universitat de Barcelona / Institut d'Estudis Catalans): «L'obra lexicogràfica de Fabra i les tendències de la lexicografia actual». Más información: Departament de Filologia Catalana Universitat Rovira i Virgili Plaça Imperial Tàrraco, 1 E-43005 Tarragona Correo electrónico: miquelangel.pradilla@urv.cat

miquelangel.pradilla@urv.cat

Ponencias y comunicacionesMiércoles, 17 de diciembreJoan Julià-Muné (Universitat de Lleida): «La fonamentació ortològica de Fabra i les aplicacions de Coromines».Joan Armangué y Luca Scala: «La normativització del català de l'Alguer (1992-2008)».Andreu Bosch: «Problemes de codificació de l'alguerès».Clara Barnada: «L'empremta de Fabra i les Normes Ortogràfiques a la premsa de l'època (La Veu de Catalunya, 1910-1917)».Xavier Rull: «Les ressenyes de les primeres obres gramaticals de Fabra aparegudes a la premsa catalana coetània».Aitor Carrera: «De les Normes ortografiques a l'occitan larg. La codificació de l'aranès davant de l'estandardització de l'occità».Immaculada Fàbregas: «Pompeu Fabra i Frañsez Kervella: dos científics, dos lingüistes».Alba Coll: «Neologia aplicada a l'actualització lexicogràfica: els neologismes de BOBNEO al DIEC2».M. Teresa Cabré i Castellví y M. Amor Montané: «Bases metodològiques per al seguiment de la terminologia normalitzada en llengua catalana».Claus Pusch (Universidad Albert-Ludwig de Friburgo, Alemania): «Les normes ortogràfiques de les llengües minoritàries: entre l'oralitat i l'escriptura».Jueves, 18 de diciembreJoan Puig: «El Diccionari ortogràfic abreujat de Pompeu Fabra: característiques i novetats».M. Teresa Garcia Castanyer: «La influència d'Arsène Darmesteter en la lingüística de Fabra».Joan Costa: «L'ús de les preposicions per i per a en les definicions del DGLC».Joan Costa: «El mot qui segons Pompeu Fabra».Àngela Buj: «Elements d'anàlisi entre el Diccionari ortogràfic (1931) de Pompeu Fabra i el Vocabulari ortogràfic valencià (1933) de Carles Salvador».Mila Segarra: «La 4a edició del Diccionari ortogràfic de Pompeu Fabra a partir d'unes correccions manuscrites del mateix autor».Ramon Marrugat: «Observacions sobre el Diccionari Fabra i la normalització del llenguatge botànic català».Abelard Saragossà: «¿Circumstancials o connectors? La proposta de Fabra (1956)»Eduard Baile: «La construcció lo + que amb valor abstractiu en el Tirant lo Blanch en contrast amb la normativa fabriana».Enric-Pasqual Portalés: «'Donar gat per llebre': les estructures lingüístiques argumentatives en els discursos polítics de Joan Fuster».Jordi Ginebra (Universitat Rovira i Virgili): «La implantació social del fabrisme: l'acció d'Antoni Rovira i Virgili».Francesc Feliu y Olga Fullana: «Una novetat lexicogràfica a principis del segle XX: la inclusió d'afixos en el DGLC».Joan Rebagliato: «Amb F de (Pompeu) Fabra: els elements extrínsecs en adjectius i adverbis».Mercè Lorente: «Verbs pronominals inherents: descripció i representació lexicogràfica».Sílvia Güell y Roser Llagostera: «La difusió del fabrisme a l'Alt Camp i la Conca de Barberà».Xavier Rull: «La difusió del fabrisme al Priorat, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta».M. Carmen Riu: «La influència de Pompeu Fabra i Antoni Rovira i Virgili en la consolidació d'una cultura catalana: les revistes Cenacle i Ciutat».Diegu Corraine (Ufitziu de sa Limba Sarda): «La llengua sarda comuna. Característiques i història d'un procés».Josep M. Bernal: «Fabra i la tradició de la llengua comuna: la construcció d'un discurs».

España