Variació, poliglòssia i estàndard
Descripción:
Volumen 7 (2009). Biblioteca Catalana Germànica, Aquisgrán Annexos a la Revista d'Estudis Catalans.
Edición que recoge las ponencias presentadas en el XX Coloquio Germano-Catalán que tuvo lugar en la Universidad de Tubinga en febrero de 2006.
SUMARIO
Claus D. Pusch y Johannes Kabatek: «Variació, estandardització, globalització: fenòmens de convergència i divergència lingüístiques».
Variació i dinàmica lingüístiques: aproximacions teòriques i reflexions metodològiques.
Germà Colón Domènech: «Català: del general al particular».
Joan A. Argenter: «Per una norma en la diversitat o per una diversitat de normes?».
Claudia Pons Moll: «Català universal, català particular: català no marcat, català marcat».
Fronteres lingüístiques i fronteres polítiques: casos exemplars.
Montserrat Adam Aulinas: «Les isoglosses i la quantificació de les dades en la descripció dialectal i del canvi lingüístic».
María Pilar Perea: «Elements exolingües en el català del Rosselló».
Aitor Carrera: «Fets d'anivellament dialectal en una zona de frontera. El cas de l'occità de la Vall d'Aran».
Mar Massanell i Messalles: «La planificació lingüística com a origen de fractures geolectals: el cas del nord-occidental a la franja de Ponent».
Contacte lingüístic, pressió de l'estàndard i percepció de la diversitat: exemples catalans, occitans i bascos.
Josefina Carrera-Sabaté: «Percepció, variació i canvi fonètic en curs».
Conxita Lleó et al.: «Límits de la normalització lingüística: vocals vulnerables en el català de Barcelona».
Miren Lourdes Oñederra: «Basc estàndard: sons privilegiats vs. sons estigmatizats».
Claudi Balaguer: «Convergències dialectals (i/o subdialectals) o desgavell de l'occità?».
Convergència, divergència i els mitjans de comunicació: Equilibri geolectal als media públics del Principat de Catalunya. Els casos de TV3 i Catalunya Ràdio.
Oriol Camps i Giralt y Daniel Casals i Martorell: «Límits per a la consecució d'un estàndard plural als media. El procés de producció de textos a la ràdio com a factor d'anivellament geolectal».
Katharina Wieland: «Els mitjans de comunicació catalans i la seva representació de la varietat diafàsica juvenil: desenvolupaments, dependèncie recíproques i conflictes normatius».
Política i planificació lingüístiques: entre globalizació i glocalització.
Llum Bracho Lapiedra: «Globalització vs. localització: els topònims catalans i els exotopònims en català».
Anna I. Montesinos López: «Terminologia informàtica local en un món globalitzat».
Christine Lagarde: «De la Norma a la Queta: l'evolució de la normativització a Catalunya».
Editorial:
Tipo de publicación:
Correo electrónico: